Logo y enlace a pagina inicial o menu (post animacion)
Logo y enlace a pagina Nuestros fondos Logo y enlace a pagina Concretemos (indice de precios) Logo y enlace a pagina de Foro y enlaces (otras voces...)
 
Logo y enlace a Bibliofilia
Logo y enlace a Preedicion
Logo y enlace a  Vestigios Insolitos
bloque grafico de dirección: C. Sepulveda 187, 1-1. - 08011 Barcelona - Tel. 93 454 60 12
enlace a e-mail: v@ultimaespina.com
 
 

   
    VESTIGIS DE CULTE
   Domènech Ribot, Valls, 1996
   (introducció al catàleg de la mostra TESTIMONIS,
    ''De los Manteles Excéntricos''
, Capella de Sant Roc)

Aquestes linies preliminars sobre l'escultura de la deesa asteca Coatlicue [referides a un epigraf de Octavio Paz] serveixen perfectament per introduir el tema generador de la present exposició: la valoració dels objectes d'art, històrics, documentals... en funció de diverses premisses culturals del moment i de l'entorn. Resulta curiós de veure com un objecte de culte esdevé artístic i és estimat en un determinat sentit o un altre, segons l'època, i per subjectes culturalment diferents. També és simptomàtic, en aquest cas concret, que malgrat aquestes diferents apreciacions no s'optés per la seva irremeiable destrucció, sinó simplement per enterrar-la i allunyar-la de la vista de la societat. Es a dir, malgrat tot, la imatge de la deessa Coatlicue va conservar quelcom d'aura que la salvà de la seva anihilació total.

   Lamentablement això no ha estat sempre així, i en èpoques passades s'optà per la simple espoliació o destrucció d'aquells objectes que ara es consideren d'interès històrico-artistic. Pot rocordar-se com al segle XIX la ciutat d'EI Caire esdevingué un important mercat de tresors i antiguitats, d'objectes que ningú havia pres en consideraci pocs decennis abans malgrat la seva vàlua. Amb el pas dels anys i amb una nova consciència sobre el valor del patrimoni cultural, aquests vestigis i objectes antics ara han estat substituïts —dins d'un comerç de masses— per rèpliques, còpies i souvenirs. Quina diferència existeix entre el papir o l'estatueta autèntica conservada en un museu i la seva rèplica que es ven en una botiga per als turistes? Cap, i fins i tot encara pot ser més perfecta la còpia... I qui pot assegurar que aquests souvenirs de plàstic no seran revalorats, altament cotitzats i dignes de figurar en importants museus d'aquí a un parell de segles?

   Resultaría llarguíssim i pràcticament impossible fer un repàs de tots els casos i situacions en què s'han produït canvis d'apreciació o valoració d'obres d'art, de com objectes no estrictament artístics amb el pas del temps han adquirit aquesta categoría. I, molt especialment, de quina manera veritables obres d'art han restat durant anys i decennis menyspreades i en un estat d'abandó fins que molt més tard han estat rescatades i conservades. Avui en dia, malauradament, encara es produeixen innumerables casos d'aquesta índole.

   Tanmateix caldria parlar de molts aspectes interrelacionats amb aquest assumpte: d'obres d'art autèntiques i de falses, dels mecanismes que poden fer que un fals vestigi sigui portador d'un determinat valor. De com i qui ha valorat certs objectes i n'ha menyspreat d'altres, de l'eurocentrisme cultural, de tot allò relacionat amb les estafes d'obres d'art i els robatoris. De per què es produeixen hipervaloracions i subvaloracions d'obres d'art i artistes en funció de criteris no estrictament artístics...

   I si ens introduïm dins de l'art contemperani el desgavell i desconcert és encara més absolut: com es pot explicar que una trista roda de bicicleta col·locada al damunt d'un tamboret esdevingui obra d'art? I per què només ho és-aquella i no qualsevol altra roda de bicicleta entamboretada. I també com determinades manifestacions artístiques —una performance, per exemple, que és una creació limitada a un temps i un espai concret— esdevé motiu de culte, valoració, i susceptible de col·lecció i de configuració d'un fons art a partir de fotografíes o vídeos que són simples documents referencials i col·laterals?


Els Testimonis aquí exposats juguen amb aquesta ambivalència de realitat i fícció, d'autèntic i fals, d'allò que no hauria de tenir cap valor i, per contra, l'adquireix. D'allò que és susceptible de documentar-se, inventariar-se, exposar-se, publicar-se en catàlegs... i posteriorment ser qüestionat. Es tracta, doncs, d'un interessant joc entre allò antic (originari i primigeni) i allò modern (sobrevingut i mutat), entre allò no-actual però tampoc antic i allò no-històric però tampoc modern, entre l'objecte d'art que és i no és... Entre el valor com a creació
artístico-conceptual i el no-valor com a resta arqueològica. Entre el fals vestigi que pot esdevenir autèntic, i l'autèntlc que pot restar desqualificat...

 

 

 

abre pagina anterior
abre pagina siguiente
 
   
Nuestros fondos | Otras voces
   
   

v@ultimaespina.com | C/Sepúlveda 187 | 08011 Barcelona | tel. 93 454 60 12
   
   
© Diseño y contenidos del web: Jordi S. Valverde | Maquetación: Rubén Baños